
Negra nit a Barcelona. Vent de mar endins i un país que s'espera per saber qui el presidirà en els propers anys. A l'hotel Zero del Fòrum de Barcelona una gran -enorme- estelada dóna la benvinguda als simpatitzants del partit de Joan Laporta. Solidaritat Catalana per la Independència és desconeguda per bona part de l'electorat i fins i tot alguns periodistes vacil.len a l'hora de referir-s'hi, però el que realment es coneix d'aquest partit és el seu controvertit líder, conegut per presidir el FC Barcelona en la seva època esportivament més gloriosa. Però també està fixada a la memòria la imatge del president del barcelonisme despullant-se a un aeroport, tirant-se cava a Luz de Gas i flirtejant amb la màfia, segons diuen alguns. El cas és que ara Laporta serà diputat perquè així ho van triar alguns electors. Molts d'ells es van reunir diumenge a barra del bar d'aquest nou hotel de Barcelona situat davant del flamant edifici de Telefònica.
Acostumat a observar la flora i la fauna que acompanya els mítins i els actes polítics va cridar la meva atenció el domini Ralph Lauren de la militància del laportisme polític. Tant càrdigan arreplegat sota la bandera de la independència feia pensar en els passadissos del Circuït de Catalunya o les tardes plujoses de l'Illa Diagonal. Però no. No es tractava d'un vespre al Ribelinos. És el nou independentisme, el que lidera Joan Laporta. Un independentisme d'Iphone i sabatilles casual. Una estelada de marca que ha aconseguit quatre diputats al Parlament de Catalunya però suant el Lacoste.
La nit va començar molt bé per al nou partit. L'enquesta de TV3 els donava bons resultats, però l'escrutini no ho reflectia. Alguns quadres del partit preguntaven als periodistes com funciona això del repartiment d'escons. Els números no els sortien. Només un diputat i a més no era per al líder. Patir, molt de patir a la bancada laportista. Molts pensaven que s'haurien d'empassar les paraules d'Uriel Beltrán dient que serien decisius per formar govern i que exigirien la independència a Artur Mas per fer-lo president. La incertesa feia suar més d'un. La olor no se sentia gràcies al perfum que de tant en tant anava deixant anar l'ambientador mecànic de l'hotel; fet que revestia d'encara més glamour aquella particular nit electoral.
Poc abans de les deu de la nit un visca coral transforma l'ambient del bar de l'hotel Zero. Semblava que el Barça hagués marcat un gol. Però no era el Barça, era Laporta qui havia ficat no un si no quatre diputats al Parlament de Catalunya.
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada